Per què vas decidir entrar a la colla gegantera? Quant de temps hi portes?

Vaig decidir provar-ho quan pel 20è aniversari de la colla va formar-se un grup nou. Vaig preguntar si podia entrar-hi i em van acceptar encantats. Ara ja deu fer uns 6 anys.

Què és el que més t’agrada d’estar a la colla?

El que més m’agrada són diverses coses. La primera, és tocar la gralla perquè m’encanta aquest instrument. La segona és que m’agrada anar pels pobles de Catalunya o fins i tot del sud de França portant aquesta tradició tan maca i representant el nom del nostre poble. I la tercera és el bon rotllo que hi ha entre els membres de la colla i els dinars que fem quan anem per allà.

Què creus que suposa la tradició gegantera per Catalunya?

Ben bé no sé què podria dir-te, però el que sí que puc afirmar és que m’encanta i que hauríem de fer el màxim possible per aconseguir que les tradicions catalanes perdurin i no caiguin en l’oblit ni es perdin.

Cada quan us reuniu per assajar les cançons?

Ens reunim cada setmana, fem una hora d’assaig on practiquem les cançons i n’aprenem de noves.

Creus que cal estar molt en forma per portar els gegants?

No sé si s’ha d’estar en forma perquè hi ha portador de tot, però sí que crec que s’ha d’estar una mica fort i ser una mica valent. La Violeta, que pesa menys, és més fàcil de portar, però també s’ha de ser valent.

Explica’ns alguna anècdota dels geganters de la Cellera.

A Sant Hilari cada any es fa una fira per recordar la tornada d’en Serrallonga, el bandoler, i s’hi organitza una cercavila amb gegants que tinguin trabucs o vagin armats. Un any van trobar-se sense cap colla per anar-hi i ens van trucar per demanar-nos que hi anéssim. Vam anar-hi i el que ens representa és el bon rotllo. És per aquest motiu que ara cada any hi anem, conjuntament amb altres agrupacions que sí que tenen pistoles i trabucs i és una data que sempre ens reservem. De fet, és l’únic lloc on cobrem, perquè la resta són tot intercanvis.

Creus que és una tradició que en els pròxims anys es mantindrà viva?

No sé si es mantindrà viva per sempre però durant uns quants anys segur que sí. Hauríem d’intentar captar gent jove, tot i que és difícil perquè exigeix un mínim de compromís. Com ja t’he dit abans, espero que aquesta i les altres tradicions catalanes perdurin per sempre!

Pots explicar-nos la història dels vostres gegants?

És la mateixa.

A la Cellera, a quins actes participeu com a gegants o entitat?

Participem en diferents actes al llarg de l’any. Comencem amb el Carnestoltes del centre cultural i parroquial, després fem la cercavila de la Matança del Porc. Participem, llavors, a la festa Major amb el toc de matinades el dissabte i organitzant una trobada gegantera el diumenge. El maig anem a donar vida i crear festa a la festa Major del Pasteral, anem des de la Cellera fins al Pasteral acompanyats pels gegants. El maig també solem anar a engrescar una mica la festa de la vellesa. El juny anem a rebre la flama del Canigó i l’11 de setembre participem a la marxa de torxes que se sol organitzar.