Per què vas decidir entrar a la colla gegantera? Quant de temps hi portes?

Vaig decidir entrar a la colla gegantera perquè companys que feia temps que hi eren m’ho demanaven, principalment perquè els faltaven portadors. També perquè és una manera de col·laborar amb una entitat del poble de forma familiar. Fa tres anys que hi sóc.

 

Què és el que més t’agrada d’estar a la colla?

El que més m’agrada és l’ambient que s’hi respira. Pràcticament tots som família amb mainada i compartim molt bons moments. Com que també ens desplacem molt, és una manera de conèixer nous pobles i de fer noves amistats.

 

Què creus que suposa la tradició gegantera per Catalunya?

Els gegants són la tradició cultural per Catalunya des de fa molts anys i seguir amb aquesta tradició suposa una continuïtat en la seva cultura a través de les generacions.

 

Cada quant us reuniu per assajar les cançons?

Per assajar les cançons, el grup de grallers i timbalers es reuneixen un cop per setmana. Nosaltres, els geganters, fins ara ens reuníem només quan havíem d’assajar i pensar un ball nou, però semblaria que ara s’està intentant canviar aquesta dinàmica i intentar reunir-nos com a mínim un cop al mes.

 

Creus que cal estar molt en forma per portar els gegants?

Bàsicament no, no s’ha d’estar en forma obligatòriament. El que sí que és indispensable és no tenir problemes d’esquena perquè està clar que el geganter sempre pateix d’aquesta part del cos. És per això que els geganters, encara que no tinguem problemes d’esquena, solem portar una faixa.

 

Explica’ns alguna anècdota dels geganters de la Cellera.

Us n’explicaré una que ens va passar l’any passat en una cercavila, quan vam arribar i vam disposar-nos a muntar els gegants. Vam descarregar la furgoneta i quan vam començar a muntar en Merlac, que és el gegant gran, vam adonar-nos que faltava un dels braços. Vam trucar un graller que encara havia de sortir de la Cellera perquè el portés i un cop vam tenir-lo muntat, vam advertir que també ens havíem deixat la destral. És per això que va ser el primer cop que en Merlac va anar sense la seva famosa destral!

 

Creus que és una tradició que en els pròxims anys es mantindrà viva?

En el cas de la Cellera, dependrà molt de nosaltres i de si sabem transmetre l’afició a la següent generació, que són els nostres fills. En els altres pobles de Catalunya, també dependrà de diferents factors i de la motivació que tinguin els joves de la colla per continuar-ho. En els gegants sempre hi ha moments baixos que van seguits de moments alts, i anar fent.

 

Pots explicar-nos la història dels vostres gegants?

En Merlac és el nostre gegant més gran i el seu any de construcció va ser 1990. Va ser el primer nom que es coneix d’un cellerenc, que consta de l’any 833, i és el prototip del pagès bosquerol, vestit de festa i amb l’eina tradicional dels rodellers, la destral de xapar. La Sales, que és la geganta, també va ser construïda l’any 1990. Es va batejar amb aquest nom perquè és el mateix que porta la imatge de la patrona de la parròquia de Santa Maria de Sales de la Cellera, a la qual també s’assembla el seu rostre. Seria el prototip de donar de casa feinera, també vestida de festa Major. Llavors tenim la bruixa Violeta, que és la geganta petita. Va ser construïda l’any 2011 i representa una bruixa bona i remeiera de la llegenda Les bruixes de Puig d’Afrou, un conte tradicional del nostre poble. Va estrenar-se per les festes del Roser del 2011. Es van fer els trets facials a partir d’esbossos de la colla, el disseny del vestuari és d’una dissenyadora local i la confecció dels vestits va ser realitzada per mares d’integrants de la colla. El nom va sortir d’una votació popular, que va fer-se entre els habitants i sobretot entre els nens del poble.

 

A la Cellera, a quins actes participeu com a gegants o entitat?

Els gegants de la Cellera participem en diferents actes del poble. El més important és la cercavila del diumenge de les festes del Roser, on hi assisteixen totes les colles convidades prèviament. El dissabte de la festa es fan les matinades i els grallers passen per les diferents zones del poble tocant cançons i molta gent els té preparat menjar. També participem en altres festes del poble, com la Matança del porc el mes de març, on fem una cercavila. A part d’això, l’ajuntament del poble pot demanar-nos que ajudem a animar alguns actes o celebracions del poble.

​

Moltíssimes gràcies i fins la propera!