top of page

Mª ÀNGELS VILAMITJANA

Perquè vas decidir entrar a la colla gegantera?

Perquè em van convèncer de què faltava un portador pels gegants i a més a més era una activitat d'ambient familiar on podíem passar grans estones amb els nostres fills i tant grans com petits podíem divertir-nos i gaudir-ne.

Quant de temps hi portes?

20 anys i mig.

Què és el que més t'agrada d'estar a la colla?

El que més m'agrada és que som una gran família, coneixes a molta gent i sempre vagis allà on vagis et trobes a algú conegut d'alguna altra colla gegantera. Si hagués de definir amb una paraula tot el que es viu en el món geganter, la paraula seria fantàstic. M'encanta la relació que hi ha entre la gent de les colles.

Què creus que suposa la tradició gegantera per Catalunya?

La tradició gegantera està força oblidada en l'àmbit de la generalitat i consells comarcals perquè actualment aposten més pels castellers i altres. És un patrimoni molt important i aquí a Girona no se'ns té gaire en compte i això que només a la província de Girona som 90 parelles de gegants.

Cada quant us reuniu per assajar les cançons?

Els grallers es reuneixen cada setmana per assajar les cançons i els portadors es reuneixen cada 15 dies. Això canvia quan hi ha una trobada important, la nostra pròpia trobada o algun projecte de colla que es vulgui dur a terme; llavors, es pot arribar a quedar cada dia. És un lloc on hi impliques moltes hores i molta dedicació.

Creus que s'ha d'estar molt en forma per portar els gegants?

Sí. Jo personalment no feia gaire esport, fins que un dia en una sortida vaig tindre una estrebada i a partir de llavors em vaig proposar que havia de fer més esport perquè si no no aguantaria. Sobretot s'ha de fer molt exercici de força d'esquena i de cames.

Explica'ns alguna/es anèctoda/es amb els gegants d'Anglès!

Una vegada vam anar a Alaior, Menorca, a fer una trobada. En total érem 65 persones i la gent d'allà ens va preparar un pavelló on hi havia tot de matalassos pel terra i havíem de dormir tot junts allà. Aquest pavelló estava just al costat de la fira i tots els nens petits estaven al·lucinats. A més a més ens van portar uns macarrons per sopar que picaven molt. Nosaltres tant hem anat a hotels de 5 estrelles com a hotels que estaven tancats; hem viscut una mica de tot.

Creus que és una tradició que en els pròxims anys es mantindrà viva?

Costarà, però crec que depèn del poble. Hi ha pobles on els gegants tenen molta importància i la gent del poble hi està molt arrelada i implicada; i en canvi, hi ha pobles, com és el cas d'Anglès, on la gent no està gaire motivada, estan molt oblidats per part del poble i la gent no hi vol implicar hores i dedicació: ja sigui en hores de treball entre setmana pels balls i les cançons, com per sacrificar els caps de setmana. Espero que sí que es mantingui viva aquesta tradició. Però com estan les coses actualment potser ho haurem de deixar i d'aquí a un temps quan hi hagui una colla que realment si volgués implicar que ho tornin a engegar.

Pots explicar una mica la història dels gegants?

La colla gegantera va començar quan un noi que es diu Lluís Carreras, que llavors va acabar sent el cap de colla, li va regalar un parell de gegantons al seu fill pel seu aniversari anomenats Truscó i Brillantesa (són els dos gegantons que encara formen part de la colla i van a les sortides amb la colla). Arran d'això un grup de nens de l'edat del seu fill va començar a fer sortides als pobles amb aquests dos gegantons. Una de les sortides que van fer, va ser la de Vilobí d'Onyar on llavors un grup de pares va decidir de fer dos gegants. Ho van proposar a l'ajuntament i els va semblar bé. A partir de llavors es van començar a fer esbossos de com podrien ser els dos gegants i mitjançant unes fotos antigues que es van trobar es va decidir que el gegant es diria Miquel i que seria un roder, ja que era un ofici molt important del poble, i que la geganta es diria Remei i que seria una filadora de la fàbrica Burés, ja que moltes noies d'aquella època treballaven allà i era una fàbrica molt important pel poble. Els gegants els va fer la gent del poble que eren constructors o que sabien com es podrien fer. Hi va haver moltíssima implicació per part de la gent del poble i van tindre molta acceptació, ja que eren fets al poble i per la gent del poble. 1 any abans però, un grup de nois van fer un grup i assajaven cançons amb la gralla i amb els tambors. Quan van decidir crear la colla gegantera es van ajuntar aquest grup de gent que tocaven i la gent que havien fet els gegants o que eren portadors. En aquests temps a la colla hi havia molta gent, fins i tot havien arribat a ser més de 100 persones i teníem dos grups de grallers que tocaven: quan un tocava l'altre descansava i viceversa. Era una colla molt activa i algun any havien arribat a fer 25 sortides! Dues característiques que tenien els gegants d'Anglès i que a la gent els agradava molt i els cridava molt l'atenció és que els homes anaven tots vestits com en Miquel i el gegant només el podien portar homes; i les dones anaven totes vestides com la Remei i la geganta només la podien portar dones. Actualment només complim la del vestuari. Això va començar a canviar i la gent es va començar a despuntar i a no anar-hi fins avui en dia que quedem molt pocs. A causa que som molt pocs i que de portadors només en quedem 3 o 4 i per portar dos gegants era molt, vam decidir que o tancàvem la paradeta o fèiem un sol gegant. D'aquí en va sortir l'actual gegant, en Pere Motero.

A Anglès, a quins actes participeu com a gegants o entitat?

Intentem participar en tots els actes del poble que ens demanen, siguin festes o altres com per exemple l'inauguració de la nova biblioteca. Sempre fem una trobada al nostre poble; abans la fèiem per les dates de Gales d'Anglès però ara ho hem canviat i la fem per les dates de la fira de St. Antoni.

Es fan les mateixes sortides cada any? Es varia? Només es fan sortides arreu de la comarca gironina i Catalunya?

Als pobles veïns no es fan cada any però si cada dos. Procurem no repetir sempre les mateixes sortides perquè així quan la colla del poble on hem anat ve a la nostra sortida a Anglès hi ha més varietat i no hi han sempre els mateixos que estan molt vistos i això agrada més a la gent. Quan tu vas a fer una sortida a un altre poble llavors aquella colla acostuma a vindre a la teva. Antigament quan hi havia més gent que formava part de la colla es feien sortides i trobades internacionals on havíem anat a Suïssa, Luxemburg, França, Manchester, Copenhaguen... i també se'n feien arreu d'Espanya com per exemple a Madrid, Galícia, País Basc... El més maco de tot això és poder voltar i mostrar la tradició catalana arreu. Sí que tenim dues trobades que podríem dir que són obligades que són: la trobada de la comarca de la Selva i la trobada de la vila Gironina. Tant a una sortida com a l'altre es fa un ball (un ball diferent a cada sortida) on hi participen tots els gegants i gent de la colla. Aquest ball té una música específica tocada pels diferents instruments de les diferents colles i que només es balla per aquesta data. Aquest any la trobada de la comarca de la Selva és el 8 de juny al poble veí, La Cellera de Ter; i la trobada de la vila Gironina és a l'octubre a Caldes de Malavella.

Moltíssimes gràcies i fins la propera!

bottom of page